Les empreses de la BioRegió generen el 5,8% del PIB de Catalunya
El conseller de Salut, Boi Ruiz, va presidir la presentació de la tercera edició de l’Informe Biocat, sota el títol Una aposta pel valor i el creixement, que va tenir lloc el 3 de desembre a l’Edifici DHUB de Barcelona. L'acte va comptar també amb la participació d'Antonio Parente, vicepresident segon del Patronat de Biocat, i de Roland Wandeler, director general d'Amgen, patrocinador d'aquesta edició de l'Informe.
El document analitza l’estat del sector de la biotecnologia, la biomedicina i les tecnologies mèdiques i representa una eina indispensable per a millorar el coneixement internacional de la BioRegió.
Segons recull l’informe, la BioRegió catalana compta amb 512 empreses —quasi el doble que l’any 2000—, 56 centres de recerca amb activitat en ciències de la vida o disciplines vinculades, 17 hospitals universitaris i 11 universitats que ofereixen formació de biociències. A més, té dues grans infraestructures de recerca, el Barcelona Supercomputing Center (BSC-CNS) i el sincrotró ALBA-CELLS, 118 plataformes cientificotècniques, 12 centres tecnològics i 16 parcs científics i tecnològics amb activitat en biociències, on es troben ubicades el 24% de les empreses de la BioRegió.
El grup d’empreses més nombrós és el que formen les 194 biotecnològiques. A més, compta també amb 40 farmacèutiques, 54 empreses de tecnologies mèdiques, 105 proveïdors i enginyeries i 96 companyies de serveis professionals i consultories. A Catalunya hi ha el 20% de les empreses que fan R+D en biotecnologia a l’Estat espanyol, amb la salut humana com a àmbit principal de la seva recerca.
11.527 milions d'euros d’ingressos
Els ingressos d’explotació de la BioRegió se situen en 11.527 milions d'euros, xifra que suposa una contribució del 5,8% al PIB de Catalunya. En total, les empreses del sector ocupen 33.689 treballadors, mentre que 7.200 persones formen la plantilla dels 56 centres de recerca, 4.500 de les quals són investigadors.
Quant a la despesa en R+D, les empreses biotecnològiques catalanes van destinar-hi 154,8 milions d'euros, provinents bàsicament de fons propis (71%), enfront del 14% aportat per l’Administració pública.
Precisament la dràstica reducció dels ajuts públics és un dels aspectes que posa de manifest l’Informe Biocat 2013: entre 2009 i 2013 aquests han patit fortes restriccions amb caigudes d’entre el 50% i el 75%. En paral·lel, les inversions de capital risc s’han multiplicat per cinc (de 5,67 milions d'euros el 2009 a 25,6 milions d'euros el 2013).
L’estudi destaca també el creixent paper que les grans empreses biofarmacèutiques catalanes estan prenent en el finançament de la recerca de les petites biotec.
Lideratge a l’Estat espanyol
Malgrat tot, Catalunya manté el lideratge en recerca a l’Estat espanyol: els investigadors que treballen a la BioRegió han rebut el 52% de tots els ajuts atorgats a l’Estat pel Consell Europeu de Recerca (ERC); a més, sis centres catalans han estat reconeguts com a centres d’excel·lència "Severo Ochoa", d’un total de 13 a tot l’Estat i Catalunya genera el 25,76% de les publicacions científiques de l’Estat.
Les entitats científiques catalanes han promogut la creació de 54 spin-off en l’àmbit de les biociències entre 2000 i 2013, malgrat que el nombre de patents generades segueix sent reduït en comparació als països de l’entorn.
L’Informe Biocat 2013 ha comptat amb la col·laboració d’una dotzena d’experts de l’àmbit empresarial i de la recerca que, a través de 12 articles i dues entrevistes, han analitzat diversos aspectes dels canvis que està vivint el sector.
Tot i que amb marge de millora, l’informe fa patent que la BioRegió manté el lideratge estatal en recerca i investigació biomèdica i biotecnològica, ratificant-se com el bioclúster més important de l’Estat espanyol i un dels de referència al sud d’Europa.
